Pelophylax perezi

Identificació : 

Granota de grandària mitjana, de fins a 110 mm de longitud. La coloració és molt variable, encara que sol ser verda, amb taques negres. Usualment presenta una línia vertebral clara. El timpà és molt conspicu i els plecs *dorsolaterales estan moderadament desenvolupats. Els dits de les extremitats posteriors estan units per membranes *interdigitales àmpliament desenvolupades. 

Habitat : 

Espècie estrictament aquàtica. Ocupa tot tipus de cossos d'aigua, encara que està present fonamentalment en ambients permanents. Mostra escassos requeriments en relació a la qualitat de l'aigua. 

Interacció entre espècies :

Comparteix hàbitat amb nombroses espècies d'amfibis d'hàbits terrestres quan aquestes acudeixen als cossos d'aigua a reproduir-se. Quan detecten la proximitat d'un depredador, la fugida cap a l'aigua és un dels principals mecanismes de defensa. Entre els seus depredadors es troben amfibis, rèptils, aus, mamífers i crustacis. 

CARGOL BOVER

El caragol bover o caragol moro (Helix aspersa) és una espècie de mol·lusc pulmonat, un dels cargols de terra més comú als Païssos Catalans. Compta amb dos sinònims recents: Cornu aspersum i Cantareus aspersus.
És originari d'una àmplia zona entre la regió mediterrània, l'oest d'Europa, el nordoest d'Àfrica, l'Àsia, i arribant les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món.

Malgrat que aquesta espècie és comestible és vista com una plaga de les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat introduïda. 

El cargol adult du una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues. 

Com els altres cargols és hermafrodita i després de la posta els cargolets triguen d'un a dos anys per arribar a la maduresa. És herbívor i s'alimenta d'una gran quantitat de plantes.

CARAGOL CRISTIÀ:

-Es un especie de mol·lucs gasteròpode terrestre de la família  Helicidae endemica de la mediterrani  occidental, molt comú als paisos catalans. És,amb el cargol brover, el caragol més freqüent als països catalans. La seva conquilla és gruixuda i solida, de diàmetre major  (fins 4 cm), més deprimida, amb l'espiral més baixa. És de color marró amb petites  tasques difuses més clares. Especies similars  : en Península Ibèrica i a las Balears.

MOLSA:

són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i húmits. Les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec. Poden ser distingides pels seus rizodes multicel·lulars , Les molses tenen un paper  en els ecosistemes en què es troba atès que conserven la humitat del sòl i prevenen la seva degradació i també constitueix un important refugi per a petits invertebrats,  les cèl·lules de les plantes són haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporòfits viuen molt poc i depenen dels gametòfits