Pelophylax perezi

Identificació : 

Granota de grandària mitjana, de fins a 110 mm de longitud. La coloració és molt variable, encara que sol ser verda, amb taques negres. Usualment presenta una línia vertebral clara. El timpà és molt conspicu i els plecs *dorsolaterales estan moderadament desenvolupats. Els dits de les extremitats posteriors estan units per membranes *interdigitales àmpliament desenvolupades. 

Habitat : 

Espècie estrictament aquàtica. Ocupa tot tipus de cossos d'aigua, encara que està present fonamentalment en ambients permanents. Mostra escassos requeriments en relació a la qualitat de l'aigua. 

Interacció entre espècies :

Comparteix hàbitat amb nombroses espècies d'amfibis d'hàbits terrestres quan aquestes acudeixen als cossos d'aigua a reproduir-se. Quan detecten la proximitat d'un depredador, la fugida cap a l'aigua és un dels principals mecanismes de defensa. Entre els seus depredadors es troben amfibis, rèptils, aus, mamífers i crustacis. 

CARGOL BOVER

El caragol bover o caragol moro (Helix aspersa) és una espècie de mol·lusc pulmonat, un dels cargols de terra més comú als Païssos Catalans. Compta amb dos sinònims recents: Cornu aspersum i Cantareus aspersus.
És originari d'una àmplia zona entre la regió mediterrània, l'oest d'Europa, el nordoest d'Àfrica, l'Àsia, i arribant les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món.

Malgrat que aquesta espècie és comestible és vista com una plaga de les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat introduïda. 

El cargol adult du una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues. 

Com els altres cargols és hermafrodita i després de la posta els cargolets triguen d'un a dos anys per arribar a la maduresa. És herbívor i s'alimenta d'una gran quantitat de plantes.

CARAGOL CRISTIÀ:

-Es un especie de mol·lucs gasteròpode terrestre de la família  Helicidae endemica de la mediterrani  occidental, molt comú als paisos catalans. És,amb el cargol brover, el caragol més freqüent als països catalans. La seva conquilla és gruixuda i solida, de diàmetre major  (fins 4 cm), més deprimida, amb l'espiral més baixa. És de color marró amb petites  tasques difuses més clares. Especies similars  : en Península Ibèrica i a las Balears.

MOLSA:

són plantes petites i suaus que sovint mesuren d'entre 1 a 10 centímetres, Normalment creixen totes apinyades en llocs ombrívols i húmits. Les molses produeixen càpsules d'espores amb forma de bec. Poden ser distingides pels seus rizodes multicel·lulars , Les molses tenen un paper  en els ecosistemes en què es troba atès que conserven la humitat del sòl i prevenen la seva degradació i també constitueix un important refugi per a petits invertebrats,  les cèl·lules de les plantes són haploides durant la major part del seu cicle vital. Els esporòfits viuen molt poc i depenen dels gametòfits

ANEMONE DE MAR COMUNA

L'anemone de mar comuna o fideus de mar (Anemonia viridis, abans A. sulcata), és una anemone de mar situada a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins la Mediterrani.

Es troba en aigües entre marees i entre 20 metres de fondària ben il·luminades, que viu damunt de roques o algues de gran mida.

És ovípara i te sexes separats.

Els seus tentacles en aigües profundes poden ser de color gris, però en altres casos són de color verd fort amb puntes porpra. Als tentacles ve a terme la fotosíntesi.

Té uns 200 tentacles d'uns 15 cm de mida.

Algunes anemones són comestibles (se solen preparar rebossades o fregides), però les puntes són verinoses, i es troben a Catalunya.

CYSTOSEIRA

Cystoseira és un gènere d'algues brunes (Phaeophyceae) de l'ordrefucals. Es caracteritza per presentar unes regions basal i apical moltdiferenciades i per la presència de neumatocistos (vesícules d'aire)encadenats. Les plantes madures tenen un eix principal allargat i elslaterals proporcionalment allargats.

Les parts inferiors estanfortament aplanades a 'expansions foliars "o" fulles basals ". Les regions fèrtils suporten conceptaculos localitzats en receptacles.Aquests normalment es troben en les puntes de les branques. 

Els neumatocistos mantenen l'alga erecta, pel que sembla surar en els corrents forts.

Cystoseira és un dels gèneres amb més àmplia distribució de l'ordre fucals proporcionant un hàbitat essencial per a moltesepífites, invertebrats i peixos.Es troben principalment a les regionstemperades de l'hemisferi nord, com Mediterrani, oceà Índic i Pacífic.

PADINA PAVONICA

Padina pavonica (o cua de gall dindi) és una alga de la classePhaeophyceae (algues marrons).
distribució
És present en mars càlids i tropicals: apareix a les regions càlidesde l'Oceà Atlàntic: zona nord-oriental des de les illes Britàniquesfins a Mauritània, i zona nord-occidental, en el mar Mediterrani, mar Negre. Habita sobre substrats rocosos o durs. En zones protegidesi ben il · luminades, a les zones mareales i infra mareals, des de la superfície fins uns 20 m de profunditat.
Les espècies es reprodueixen a l'estiu, i els òrgans reproductorsestan situats sobre les bandes concèntriques dels pèls. Solenhaver-hi diversos individus agrupats que han crescut a partir d'unestoló.
L'espècie tolera molt bé l'escalfament de l'aigua i la llum molt intensa, però és sensible a les variacions de nivell, i només suportaemersions molt curtes.